domingo, 27 de enero de 2013

EXPOSICIÓ AL COL.LE: ANDRÉS ESTELLÉS


Del 28 de gener al 3 de febrer


“La València de Vicent Andrés Estellés. Mirada d’un poeta”

Durant uns dies podrem disfrutar al col.le d'esta exposició. Este autor es treballarà en 4rt  ESO. Ja ho han fet els de 2n de Batxillerat. A continuació publiquem unes lletres de la professora on ens explica alguna dada més del poeta:

Vicent Andrés Estellés


Acabem de veure aquest meravellós autor en 2n de Batxillerat. Com sempre, és un plaer retrobar-se amb el poemes tan senzills i tan plens de sentit del valencià més important del S. XX pel que fa a aquest gènere.
Els experts parlen d’ell com de l’Ausiàs March de l’actualitat. També diuen que, a partir d’ell, el gran Ausiàs seria l’avi de la poesia valenciana i Vicent Andrés Estellés el pare.


Qualificacions a banda, res millor que tornar a les paraules.

Treballe amb molt d’amor un idioma
que em serà molt censurat de vegades.

Ho pense, ho sé, i no em puc aturar,
car he de dir coses molt necessàries
per al futur de l’idioma que empre.

Vindrà un jorn que ho reconeixeran.

Em buscaran, però no em trobaran.

Llavors diran, però en vers: quina pena!

Enllaç amb un vídeo on es pot escoltar el poema musicat: http://www.youtube.com/watch?v=KtN-gYug29g

Poema dedicat a la seua filla, que va morir amb pocs mesos.

Cançó de bressol

Jo tinc una Mort xicoteta,
meua i ben meua només.
Com jo la nodresc a ella,
ella em nodreix igualment.

Jo tinc una Mort xicoteta
que trau els peus dels bolquers.
Només tinc la meua Mort
i no necessite res.
Jo tinc una Mort xicoteta
i és, d’allò meu, el més meu.
Molt més meua que la vida,
amb mi va i amb mi se’n ve.
És la meua ama, i és l’ama
del corral i del carrer
de la llimera i la parra
i la flor del taronger.

Un altre, per mostrar el seu amor a la cuina:

M’agraden molt les albergínies
i tu les fas molt bé,
exactament les deixes en el seu punt d’oli i farina.
És una delícia de les dents,
com abans ho és de la mirada,
en llesques com palaies,
gustosament se’m desfan a la llengua.

Demore el got de vi per fruir-lo més.

Per aquestes belles i molt agradables albergínies
que tu m’has enllestit
faria l’única cosa que no pensava fer:
casar-me, casar-me, és clar, amb tu.

Allarga’m el pitxer.

Gràcies

Si voleu més, ací teniu uns enllaços:




LOLA MORENO

1 comentario:

  1. Gracias a las profesoras de valencià por la exposición, está muy bien. Hay que verla, se aprende mucho.

    ResponderEliminar